lunes, 19 de diciembre de 2011
viernes, 16 de diciembre de 2011
Resum de l'art romànic.
Característiques de l’art romànic
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L’EDAT MITJANA
L’IMPERI ROMÀ
- Es va dividir en dos territoris independents, l’imperi d’Orient i l’imperi d’Occident.
- Per culpa de les invasions dels pobles germànics l’imperi s’esfonsà i Europa es va repartir amb tres parts:
- L’imperi Bizantí
- Europa Occidental
- Dominis musulmans
L’IMPERI BIZANTÍ
- Justinià I el Gran era l’emperador i va intentar reconstruir ’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.
- Va crear una gran potència militar i comercial a la Mediterrània, peró també es van crear conflictes socials i religiosos que van separar l’Esglesia de Roma amb la Ortodoxa.
- Al final del s XI s’estableix una època de decadència.
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
- Els arabs eren politeistes
- A causa de les seus comerços, van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religios monoteistes.
- L’islam va surgir al s VII
- Era una religió monoteista predicada per Mahoma.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
-Els musulmans havien conquerit la major part del territori, basant-se en el respecte de les persones i els béns.
-Van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.
-L’Àndalus, es va dividir en províncies gestionades per un governador que depenia del califa.
-Al 1212 entra en una època de decadència per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa.
-Els reis catòlics van conquerir el regne de Granada.
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
- Els visigots van ocupar la Península Ibèrica.
-Van entrar a Catalunya al començament del segle V fins al final del segle VIII
-Els territoris eren governats per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van envair Catalunya al principi del segle VIII i també la resta de la Península.
ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS
-El rei franc va entrar a Catalunya i va conquerir Barcelona i Girona, aquest territori es va anomenar Marca Hispànica.
-La Marca Hispànica estava organitzada en comtats.
-Guifré I el Pelós era compte d’Urgell i de la Cerdanya i més tard, també va ser de Girona i Barcelona.
-Quan va morir, els comtats catalans es van fer hereditaris i sel’s van quedar els reis francs.
-Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella.
-Quan es va trencar la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
LA SOCIETAT FEUDAL
La revolució feudal
-El feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social.
-Els habitats que treballen a les terres són vassalls del senyor,li deuen fidelitat i han de pagar rendes.
-Apareix el sistema feudatari:
-Els reis no disposen de prou recurdos per mantenir el control administratiu del territori.
-Concedeixen les propietats territorials als nobles.
-La noblesa aconsegueix que les terres siguin hereditàries.
Organització de la societat feudal.
-S’ograniza en tres estaments: oratores, bellatores i labores, i alhora en vassalls privilegiats i els que no ho són.
-Els privilegiats pertanien a dos dels tres estaments:
-bellatores que son els qui lluiten
-oratores que son els qui preguen
-Els no privilegiats són els laboratores que son els que treballen.
La pau i la treva de Déu.
- Els canvis de la revolució feudal afecten a l’organització social medieval i provoque guerres entre nobles.
- L’Església convoca assemblees per frenar les guerres, (un dels noms d’aquestes assemblees es la Pau de Déu i la Treva de Déu).
-A partir d’aquell moment la gent que feia el mal per l’església era exclos.
LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA
El domini feudal
- La terra del senyor feudal es dividia en:
-Domini directe (terres bones)
-Domini útil (dividit en parcel·les)
- Els pagesos es van veure obligats a pagar un impost per l’espai que utilitzava.
EL VASSALLATGE
- La fidelitat és la relació entre els habitants d’un regne desde els reis fins als pagesos.
- El vassallatge és un pacte que fan els privilegiats amb els reis.
- L’acte de jurament té dues parts:
- L’homenatge (el senyor ofereix protecció al vassall i ell li jura fidelitat)
- La investidura (el senyor lliure una espasa al vassall)
- El vassallatge crea una societat piramidal que s’ajuntan clergues i nobles per defensar-se mutuament.
LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL
La decadéncia dels nuclis urbans
- La majoria de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
- Les ciutats estan despoblades i la població es redueix a:
- Autoritats polítiques i eclasiàstiques.
- Artesans urbans.
- Ciutats emmurallades que s’organitzen al voltant del palau reial o catedral.
L’ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA
- Als segles XII i XIII, el món feudal va deixar pas a una societat més urbana.
- Va haver-hi un creixement agrícola.
- Els habitants de les ciutats es dividien eh
- Artesans
- Comerciants
- Nobles
- Els artesans s’agrupaven en gremis segons les seves habilitats i no tenien gaire poder polític.
- Els comerciants acomulaven grans fortunes.
- Els nobles no podien enriquir-se tant com els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part dels seus poder i compartir-hi el govern de la ciutat.
EUROPA I LA MEDITERRÀNIA EN L’EDAT MITJANA
L’IMPERI ROMÀ
- Es va dividir en dos territoris independents, l’imperi d’Orient i l’imperi d’Occident.
- Per culpa de les invasions dels pobles germànics l’imperi s’esfonsà i Europa es va repartir amb tres parts:
- L’imperi Bizantí
- Europa Occidental
- Dominis musulmans
L’IMPERI BIZANTÍ
- Justinià I el Gran era l’emperador i va intentar reconstruir ’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània.
- Va crear una gran potència militar i comercial a la Mediterrània, peró també es van crear conflictes socials i religiosos que van separar l’Esglesia de Roma amb la Ortodoxa.
- Al final del s XI s’estableix una època de decadència.
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
- Els arabs eren politeistes
- A causa de les seus comerços, van entrar en contacte amb mercaders cristians i jueus i amb les seves religios monoteistes.
- L’islam va surgir al s VII
- Era una religió monoteista predicada per Mahoma.
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
-Els musulmans havien conquerit la major part del territori, basant-se en el respecte de les persones i els béns.
-Van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.
-L’Àndalus, es va dividir en províncies gestionades per un governador que depenia del califa.
-Al 1212 entra en una època de decadència per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa.
-Els reis catòlics van conquerir el regne de Granada.
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
- Els visigots van ocupar la Península Ibèrica.
-Van entrar a Catalunya al començament del segle V fins al final del segle VIII
-Els territoris eren governats per bisbes i governadors visigots.
-Els musulmans van envair Catalunya al principi del segle VIII i també la resta de la Península.
ELS COMTATS CATALANS INDEPENDENTS
-El rei franc va entrar a Catalunya i va conquerir Barcelona i Girona, aquest territori es va anomenar Marca Hispànica.
-La Marca Hispànica estava organitzada en comtats.
-Guifré I el Pelós era compte d’Urgell i de la Cerdanya i més tard, també va ser de Girona i Barcelona.
-Quan va morir, els comtats catalans es van fer hereditaris i sel’s van quedar els reis francs.
-Els sarraïns van realitzar nombroses ràtzies a la Catalunya Vella.
-Quan es va trencar la relació feudal es va establir la independència dels comtats catalans.
LA SOCIETAT FEUDAL
La revolució feudal
-El feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social.
-Els habitats que treballen a les terres són vassalls del senyor,li deuen fidelitat i han de pagar rendes.
-Apareix el sistema feudatari:
-Els reis no disposen de prou recurdos per mantenir el control administratiu del territori.
-Concedeixen les propietats territorials als nobles.
-La noblesa aconsegueix que les terres siguin hereditàries.
Organització de la societat feudal.
-S’ograniza en tres estaments: oratores, bellatores i labores, i alhora en vassalls privilegiats i els que no ho són.
-Els privilegiats pertanien a dos dels tres estaments:
-bellatores que son els qui lluiten
-oratores que son els qui preguen
-Els no privilegiats són els laboratores que son els que treballen.
La pau i la treva de Déu.
- Els canvis de la revolució feudal afecten a l’organització social medieval i provoque guerres entre nobles.
- L’Església convoca assemblees per frenar les guerres, (un dels noms d’aquestes assemblees es la Pau de Déu i la Treva de Déu).
-A partir d’aquell moment la gent que feia el mal per l’església era exclos.
LA SOCIETAT RURAL DE L’EDAT MITJANA
El domini feudal
- La terra del senyor feudal es dividia en:
-Domini directe (terres bones)
-Domini útil (dividit en parcel·les)
- Els pagesos es van veure obligats a pagar un impost per l’espai que utilitzava.
EL VASSALLATGE
- La fidelitat és la relació entre els habitants d’un regne desde els reis fins als pagesos.
- El vassallatge és un pacte que fan els privilegiats amb els reis.
- L’acte de jurament té dues parts:
- L’homenatge (el senyor ofereix protecció al vassall i ell li jura fidelitat)
- La investidura (el senyor lliure una espasa al vassall)
- El vassallatge crea una societat piramidal que s’ajuntan clergues i nobles per defensar-se mutuament.
LA SOCIETAT URBANA MEDIEVAL
La decadéncia dels nuclis urbans
- La majoria de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites.
- Les ciutats estan despoblades i la població es redueix a:
- Autoritats polítiques i eclasiàstiques.
- Artesans urbans.
- Ciutats emmurallades que s’organitzen al voltant del palau reial o catedral.
L’ECLOSIÓ DE LA SOCIETAT URBANA
- Als segles XII i XIII, el món feudal va deixar pas a una societat més urbana.
- Va haver-hi un creixement agrícola.
- Els habitants de les ciutats es dividien eh
- Artesans
- Comerciants
- Nobles
- Els artesans s’agrupaven en gremis segons les seves habilitats i no tenien gaire poder polític.
- Els comerciants acomulaven grans fortunes.
- Els nobles no podien enriquir-se tant com els burgesos i això provoca que els hagin de cedir part dels seus poder i compartir-hi el govern de la ciutat.
lunes, 21 de noviembre de 2011
viernes, 11 de noviembre de 2011
FONTS DE DOCUMENTACIÓ
Art Egipci
http://www.xtec.cat/~rherna24/ud_apr02.htm
Aquesta pàgina web pertany a una escola.
És molt visual perquè al principi hi ha un frisc on et situa cronològicament i t’explica amb diferents apartats totes les característiques d’aquest art.
http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:BuU8mNDXpbcJ:www.auradigital.net/web/Historia-i-art/Historia-de-l-art-/-Egipte/lart-egipci.html+art+egipci&cd=10&hl=es&ct=clnk&gl=es
També es molt visual però no hi ha fotos. Explica totes les carecterístiques generals.
Art Greg
http://www.xtec.es/~jarrimad/grecia/grecia.html
En aquesta pàgina web, la informació és molt visual, ja que hi ha imatges clares (amb peus de lletra) i text a baix, que si hi cliques, et surt més informació d’allò que busques.
Art Romà
http://www.xtec.es/~jarrimad/roma/roma.html
En aquesta web, la informació està resumida per apartats on s’entén clarament els diferents punts que tracta.
Hi ha un punt que divideix les gràns èpoques de l’art romà. Després encara hi ha més informació a baix on hi podem trobar també imatges, per entendre millor el context.
http://www.xtec.cat/~rherna24/ud_apr02.htm
Aquesta pàgina web pertany a una escola.
És molt visual perquè al principi hi ha un frisc on et situa cronològicament i t’explica amb diferents apartats totes les característiques d’aquest art.
http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:BuU8mNDXpbcJ:www.auradigital.net/web/Historia-i-art/Historia-de-l-art-/-Egipte/lart-egipci.html+art+egipci&cd=10&hl=es&ct=clnk&gl=es
També es molt visual però no hi ha fotos. Explica totes les carecterístiques generals.
Art Greg
http://www.xtec.es/~jarrimad/grecia/grecia.html
En aquesta pàgina web, la informació és molt visual, ja que hi ha imatges clares (amb peus de lletra) i text a baix, que si hi cliques, et surt més informació d’allò que busques.
Art Romà
http://www.xtec.es/~jarrimad/roma/roma.html
En aquesta web, la informació està resumida per apartats on s’entén clarament els diferents punts que tracta.
Hi ha un punt que divideix les gràns èpoques de l’art romà. Després encara hi ha més informació a baix on hi podem trobar també imatges, per entendre millor el context.
viernes, 28 de octubre de 2011
LA PREHISTÒRIA
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:
El menhir. És un monument prehistòric, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
El menhir. És un monument prehistòric, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
- L'Homo erectus descobreix el foc. → 30000
- Apareixen les primeres manifestacions artístiques. → Paleolític
- L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. → Neolític
- Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. → Edat dels Metalls
3. Fes un informe sobre aquesta imatge:
Aquesta imatge s’anomena Venus de Willendorf.
S’observen dos figuretes petites nues que representen el cos femení d’aquella època.
Fa 11,1 cm d'alçada i va ser descoberta en un jaciment paleolític proper a Willendorf
És una de les Venus més coneguda i destaca el volum dels pits i les natges.
La Venus no és un retrat realista sinó una idealització de la figura femenina. La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats, suggerint una forta connexió amb la fertilitat. Els braços, molt fràgils i gairebé imperceptibles, es dobleguen sobre els pits, no té una cara visible i el cap està cobert pel que podrien ser trenes, ulls o un tipus de pentinat.
Es coneix molt poca cosa del seu origen o del seu significat cultural.
S’observen dos figuretes petites nues que representen el cos femení d’aquella època.
Fa 11,1 cm d'alçada i va ser descoberta en un jaciment paleolític proper a Willendorf
És una de les Venus més coneguda i destaca el volum dels pits i les natges.
La Venus no és un retrat realista sinó una idealització de la figura femenina. La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats, suggerint una forta connexió amb la fertilitat. Els braços, molt fràgils i gairebé imperceptibles, es dobleguen sobre els pits, no té una cara visible i el cap està cobert pel que podrien ser trenes, ulls o un tipus de pentinat.
Es coneix molt poca cosa del seu origen o del seu significat cultural.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures?A les parets i sostres de les coves del Paleolític.
A quin tipus de pintura rupestre corresponen? Hi ha dos tipus, les de l'àrea Francocantàbrica i les de l'àrea del Litoral Mediterrani de la Península Ibèric.
Aquesta imagte correspon al de l’àrea del Litoral Mediterrani.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:
Aquesta imatge és de l’àrea del Litoral Mediterrani de la Península ja que representa escenes de cacera que inclou la figura humana. També, les figures són esquemàtiques, simples i d’un mateix color.
Aquestes pintures estan dibuixats animals com, cérvols, mamuts, cavalls, toros,... amb la finalitat de afavorir i representar escenes de cacera.
viernes, 21 de octubre de 2011
martes, 18 de octubre de 2011
Anàlisi de dues pintures.
1) Pintura Renaixentista.
Aquesta pintura s'anomena “l’Anunciació”.
Es veuen dues dones resant.
Es va fer entre el 1426 i va ser creat per Fra Angelico.
Té un context religiós ja que tracta de Déu.
Acutalment es troba al museu del Prado.
La pintura és minuciosa en els detalls i en les qualitats dels objectes, de la natura i els personatges representats.
La tècnica amb que està pintada és a l'oli sobre una taula.
Fra Angelico uneix el seu estil, el gòtic tardà italià amb el nou llenguatge renaixentista.
La pintura està il•luminada i utilitza colors clars per pintar i denominar les línies rectes (no hi ha gaire moviment). I té una composició fixe.
Les figures no expressen moviment, sinó repòs i comunica una sensació de dinamisme i seguretat.
L’Estil d’aquesta pintura és renaixentista amb alguns principis gòtics.
La finalitat és reproduir l’escena de l’Anunciació de Maria i generalment s’adreça a la gent religiosa o que li agrada gaudir de l’art.
2) Pintura Neoclàssica.
Aquesta pintura s'anomena “Juramento de los Horacios”
És una pintura creada per Jacques-Louis David i es va realitzar al 1784.
El quadre té unes dimensions de 330 x 425cm i actualment està al museu de Louvre.
Compleix un context polític ja que es representa la mort de Marat.
La Composició en l'espai és simple ja que tot està disposat en un ordre i simetria absolut.
La tècnica utilitzada és pitura a l'oli.
La llum és real i natural. I entra obliquament per la part frontal esquerra projectant ombres sobre el sòl i provocant uns contrastos de clarobscur en els ropatges i en l’estança.
Les línies dominants són les rectes (simbolitzen fermesa, rectitud...) per les figures masculines i les corbes per les femenines (simbolitzen la sinuositat dels sentiments...)
Es considera una pintura neoclàssica i representa el salut romà, amb el braç estès i la palma de la mà mirant cap a baix.
Té una perspectiva extrema patriòtica.
Aquesta obra va ser encarregada per el mateix rei de França abans de la Revolució francesa.
Transmet sensació de força, seguretat i estabilitat. I és figurativa.
Aquesta pintura s'anomena “l’Anunciació”.
Es veuen dues dones resant.
Es va fer entre el 1426 i va ser creat per Fra Angelico.
Té un context religiós ja que tracta de Déu.
Acutalment es troba al museu del Prado.
La pintura és minuciosa en els detalls i en les qualitats dels objectes, de la natura i els personatges representats.
La tècnica amb que està pintada és a l'oli sobre una taula.
Fra Angelico uneix el seu estil, el gòtic tardà italià amb el nou llenguatge renaixentista.
La pintura està il•luminada i utilitza colors clars per pintar i denominar les línies rectes (no hi ha gaire moviment). I té una composició fixe.
Les figures no expressen moviment, sinó repòs i comunica una sensació de dinamisme i seguretat.
L’Estil d’aquesta pintura és renaixentista amb alguns principis gòtics.
La finalitat és reproduir l’escena de l’Anunciació de Maria i generalment s’adreça a la gent religiosa o que li agrada gaudir de l’art.
2) Pintura Neoclàssica.
Aquesta pintura s'anomena “Juramento de los Horacios”
És una pintura creada per Jacques-Louis David i es va realitzar al 1784.
El quadre té unes dimensions de 330 x 425cm i actualment està al museu de Louvre.
Compleix un context polític ja que es representa la mort de Marat.
La Composició en l'espai és simple ja que tot està disposat en un ordre i simetria absolut.
La tècnica utilitzada és pitura a l'oli.
La llum és real i natural. I entra obliquament per la part frontal esquerra projectant ombres sobre el sòl i provocant uns contrastos de clarobscur en els ropatges i en l’estança.
Les línies dominants són les rectes (simbolitzen fermesa, rectitud...) per les figures masculines i les corbes per les femenines (simbolitzen la sinuositat dels sentiments...)
Es considera una pintura neoclàssica i representa el salut romà, amb el braç estès i la palma de la mà mirant cap a baix.
Té una perspectiva extrema patriòtica.
Aquesta obra va ser encarregada per el mateix rei de França abans de la Revolució francesa.
Transmet sensació de força, seguretat i estabilitat. I és figurativa.
TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
La pintura mural
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.
El fresc és constituït a partir de diverses capes.
Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.
Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.
Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.
La acuarel·la són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del pasiatge.
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.
El fresc és constituït a partir de diverses capes.
Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.
Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.
Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.
La acuarel·la són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del pasiatge.
lunes, 17 de octubre de 2011
Anàlisi de dos escultures clàssiques.
Pietat rondanini
En aquesta imatge s'hi veu una escultura anomenada Pietat rondanini.
És una escultura formada per dos cossos humans nus.
Es va fer a l'Agost de 1561.
L'autor és Miquel Àngel.
Es trobava al castell Sforzesco de Milà.
L'estàtua és un cos de Crist amb una altre figura damunt, juntes, esbossades, sentades i sense acabar.
El material utilitzat és la pedra i la tècnica escultòrica és la talla o cisellat.
Medeix 1,95m d'alt.
És una figura exempta que expressa repòs. El grup està sense acabar i el treball va ser realitzat en diverses etapes perquè té parts completament acabades i d'altres parts encara s'han d'elaborar, com el rostre de la Verge.
L'estil és el Renaixement.
Des d'un punt ideològic, l'escultura s'ha relacionat amb el moment de la cultura reformista que envolta Vittoria Colonna i en el qual participava l'escultor.
És de tema religiós i no es sap quina va ser la finalitat de per què es va fer. Només es sap que va ser trobada al estudi de Miquel Àngel després de la seva mort.
Comunica sensació de dinamisme i inestabilitat.
Lacoocont i els sueus fills
En aquesta imatge hi observem una escultura anomenada Laoocont i els seus fills.
És una escultura gran i impactant.
Representa la mort del sacerdot troià Laocoont, castigat pels déus a ser estrangulat per serps marines junt amb els seus dos fills.
Es va trobar el 14 de gener de 1508, a la Domus Aurea de Neró a Roma.
Va ser construïda per Agesandre ,Polidor i Atenodor de Rodes.
L’estàtua és una composició d’una figura piramidal.
Està construïda amb marbre blanc.
Mesura 242cm d'alçada.
Els artistes del Renaixement, com Miquel Àngel, es mostra com van realitzar diversos posats del grup del Laocoont, i també es veu la influència a la petxina de la volta de la capella Sixtina, que representa La serp de bronze.
Aquesta obra és de simbolisme religiós.
Als mites grecs es relata que durant el setge de Troia, dues serps són enviades per Atenea o per Apol·lo i ataquen el sacerdot troià d'Apol·lo, anomenat Laocoont, i als seus dos fills.
És una escultura de moviment real que presenta dos corrents principals de l’art hel•lenístic: l’acadèmic i el barroc i representa una part de culpabilitat i de drama.
Comunica sensació de força, seguretat i estabilitat.
En aquesta imatge s'hi veu una escultura anomenada Pietat rondanini.
És una escultura formada per dos cossos humans nus.
Es va fer a l'Agost de 1561.
L'autor és Miquel Àngel.
Es trobava al castell Sforzesco de Milà.
L'estàtua és un cos de Crist amb una altre figura damunt, juntes, esbossades, sentades i sense acabar.
El material utilitzat és la pedra i la tècnica escultòrica és la talla o cisellat.
Medeix 1,95m d'alt.
És una figura exempta que expressa repòs. El grup està sense acabar i el treball va ser realitzat en diverses etapes perquè té parts completament acabades i d'altres parts encara s'han d'elaborar, com el rostre de la Verge.
L'estil és el Renaixement.
Des d'un punt ideològic, l'escultura s'ha relacionat amb el moment de la cultura reformista que envolta Vittoria Colonna i en el qual participava l'escultor.
És de tema religiós i no es sap quina va ser la finalitat de per què es va fer. Només es sap que va ser trobada al estudi de Miquel Àngel després de la seva mort.
Comunica sensació de dinamisme i inestabilitat.
Lacoocont i els sueus fills
En aquesta imatge hi observem una escultura anomenada Laoocont i els seus fills.
És una escultura gran i impactant.
Representa la mort del sacerdot troià Laocoont, castigat pels déus a ser estrangulat per serps marines junt amb els seus dos fills.
Es va trobar el 14 de gener de 1508, a la Domus Aurea de Neró a Roma.
Va ser construïda per Agesandre ,Polidor i Atenodor de Rodes.
L’estàtua és una composició d’una figura piramidal.
Està construïda amb marbre blanc.
Mesura 242cm d'alçada.
Els artistes del Renaixement, com Miquel Àngel, es mostra com van realitzar diversos posats del grup del Laocoont, i també es veu la influència a la petxina de la volta de la capella Sixtina, que representa La serp de bronze.
Aquesta obra és de simbolisme religiós.
Als mites grecs es relata que durant el setge de Troia, dues serps són enviades per Atenea o per Apol·lo i ataquen el sacerdot troià d'Apol·lo, anomenat Laocoont, i als seus dos fills.
És una escultura de moviment real que presenta dos corrents principals de l’art hel•lenístic: l’acadèmic i el barroc i representa una part de culpabilitat i de drama.
Comunica sensació de força, seguretat i estabilitat.
Comentar videos de tèncniques escultòriques.
1) TALLA EN FUSTA
Primer es pinta a llapis sobre un paper.
Després es calca sobre una fusta i quan s'aixeca el paper queda tota la figura gravada i ja pots començar a tallarla.
A continuació vas donant-li formes i acabant-la amb l'ajuda de diferents eines.
2) TALLA EN PEDRA
En aquesta talla, el procediment és més llarg i reflexiu.
Triga més temps que en la talla de fusta perquè aquest material és sòlid i resistent i adquereix una forma determinada.
3) MODELATGE
És un procediment escultòric que consisteix en treballar un material moldejable com l'argila.
La peça en fresc es pot utilitzar per un motlle.
I si es seca la peça, s'anomena terracota.
És posible improvitzar sense partir d'un dibuix previ.
Hi ha diverses classes d'argila de diferentes textures i colors.
S'utilitza bàsicament les mans i els dits per moldejar.
També hi ha materials com paletes, blocs, rodillos, moldejadors lisos, alambres tensos per tallar, ganivets, etc.
Un caballet giratori permet mirar la figura amb facilitat i amb diferents punts de vista.
Quan s'utilitza molt de fang per una obra gran es posa un suport interior.
L'esquelet principal és un filferro gruixut.
El fang s'agrega i es resta per definir els rasgos de la peça utilitzant els diferens instruments de modelat.
Convé matenir el fang fresc amb aigua.
El resultat final pot adquirir el aspecte que es vulgui:
- LLis o texturitzat
- Regular o irregular
Quan s'acaba, l'obra és firmada per l'autor com a prova d'aceptació i confirmació.
Els relleus s'utilitzen sobre un plà que queda sense modelar.
El procés és similar al de una figura exempta.
El tractament de les textures i la calitat de la superfície, és fuit del treball i la experimentació.
4) TÈCNIQUES DE FOSA: EL BRONZE
El bronze és l'aleació més antigua que coneix la humanitat i és ideal per fer obres d'art perquè quan es fon,arriba a totes les grietes dels motlles.
A l'any 3.500 a.C els humans van descubrir com fondre metall (edat de bronze).
El bronze tambe és un element molt popular a l'art modern.
Procediment
- Els escultors primer fan una rèplica en fusta escaiola o argila, li apliquen un lubricant i goma de silicona. Unas 6 h després la goma sendureix i la rèplica lubricada es desprèn fàcilment deixant un motlle de goma molt detallat.
- A continuació, es fica cera calenta al motlle.
La cera es refreda en 15 min i deixa una rèplica exacte de la figura.
- Després s'incerta un bebedor (canal on la cera fundida arriba al motlle).
- Es summergeix la rèplica de cera en un material de ceramica i a continuació se li aplica un material per reforçar la ceràmica.
- En 10 minuts es fica en vapor calent de la màquina i la cera es desfà i deixa un motlle de ceràmica dur.
Aquest motlle passa a una mufla de 850ºC.
- 2 hores després, surt i és el motlle acabat on es fundira el bronze.
- Després es calenta el bornze a 1140ºC i es fica al motlle i tarda uns minuts a solidificarse.
- Més tard, es trenca el motlle de ceràmica i queda a la vista l'estatua de bronze.
- L'estatua es neteja amb un xorro de sorra per eliminar els residus de ceràmica i es tanca el bebedor.
- Al final es poleix la estatua amb una polidora i es pulveritza amb una capa d'àcid, que li dona resplendor i color.
- Per últim, una mà de cera dona brillo a l'estatua.
Primer es pinta a llapis sobre un paper.
Després es calca sobre una fusta i quan s'aixeca el paper queda tota la figura gravada i ja pots començar a tallarla.
A continuació vas donant-li formes i acabant-la amb l'ajuda de diferents eines.
2) TALLA EN PEDRA
En aquesta talla, el procediment és més llarg i reflexiu.
Triga més temps que en la talla de fusta perquè aquest material és sòlid i resistent i adquereix una forma determinada.
3) MODELATGE
És un procediment escultòric que consisteix en treballar un material moldejable com l'argila.
La peça en fresc es pot utilitzar per un motlle.
I si es seca la peça, s'anomena terracota.
És posible improvitzar sense partir d'un dibuix previ.
Hi ha diverses classes d'argila de diferentes textures i colors.
S'utilitza bàsicament les mans i els dits per moldejar.
També hi ha materials com paletes, blocs, rodillos, moldejadors lisos, alambres tensos per tallar, ganivets, etc.
Un caballet giratori permet mirar la figura amb facilitat i amb diferents punts de vista.
Quan s'utilitza molt de fang per una obra gran es posa un suport interior.
L'esquelet principal és un filferro gruixut.
El fang s'agrega i es resta per definir els rasgos de la peça utilitzant els diferens instruments de modelat.
Convé matenir el fang fresc amb aigua.
El resultat final pot adquirir el aspecte que es vulgui:
- LLis o texturitzat
- Regular o irregular
Quan s'acaba, l'obra és firmada per l'autor com a prova d'aceptació i confirmació.
Els relleus s'utilitzen sobre un plà que queda sense modelar.
El procés és similar al de una figura exempta.
El tractament de les textures i la calitat de la superfície, és fuit del treball i la experimentació.
4) TÈCNIQUES DE FOSA: EL BRONZE
El bronze és l'aleació més antigua que coneix la humanitat i és ideal per fer obres d'art perquè quan es fon,arriba a totes les grietes dels motlles.
A l'any 3.500 a.C els humans van descubrir com fondre metall (edat de bronze).
El bronze tambe és un element molt popular a l'art modern.
Procediment
- Els escultors primer fan una rèplica en fusta escaiola o argila, li apliquen un lubricant i goma de silicona. Unas 6 h després la goma sendureix i la rèplica lubricada es desprèn fàcilment deixant un motlle de goma molt detallat.
- A continuació, es fica cera calenta al motlle.
La cera es refreda en 15 min i deixa una rèplica exacte de la figura.
- Després s'incerta un bebedor (canal on la cera fundida arriba al motlle).
- Es summergeix la rèplica de cera en un material de ceramica i a continuació se li aplica un material per reforçar la ceràmica.
- En 10 minuts es fica en vapor calent de la màquina i la cera es desfà i deixa un motlle de ceràmica dur.
Aquest motlle passa a una mufla de 850ºC.
- 2 hores després, surt i és el motlle acabat on es fundira el bronze.
- Després es calenta el bornze a 1140ºC i es fica al motlle i tarda uns minuts a solidificarse.
- Més tard, es trenca el motlle de ceràmica i queda a la vista l'estatua de bronze.
- L'estatua es neteja amb un xorro de sorra per eliminar els residus de ceràmica i es tanca el bebedor.
- Al final es poleix la estatua amb una polidora i es pulveritza amb una capa d'àcid, que li dona resplendor i color.
- Per últim, una mà de cera dona brillo a l'estatua.
martes, 11 de octubre de 2011
LES OBRES ESCULTÒRIQUES
- Talla o cisellat
- Modelat (tècnica de la cera perduda, es desenvolupa del Renaixement)
MATERIALS CLÀSSICS
Pedra, fusta, ossos,...
MATERIALS MODERNS
Vidre, gel,...
Les obres poden estar fetes de:
- Fang
- Fusta
- Pedra
- Metall
Cariàtides, Atlants (comentar una obra escultòrica)
Caracterització de l'obra:
a) Segons la seva forma
- EXEMPTA, es pot veure per davant i radere i pot ser Dreta (colocat de peu) o Sedant (asseguda).
- TORS, figura retratada de mig pit cap amunt.
- BUST, coll cap amunt.
- GRUP, més d'una figura.
b) En relleu (unida a la paret, no li podem fer la volta)
- RELLEU NEGATIU, escavar i donar forma (figures enfonsades).
- ALT RELLEU, sobresurt més de la meitat.
- BAIX RELLEU, no sobresurt ni la meitat.
La composició d'una obra quan està proporcionada, es nota perquè hi ha elements que destaquen més que altres.
Cànon POLIDET: 7 vegades el cap.
Cànon LÍSIP: 7,5 vegades el cap.
Hieratisme: línies rectes.
Dinamisme: línies corbes.
La textura és un altre factor que hem de tenir en compte perquè encara que no es pugui, les estatues s'han fet també perquè les podem tocar.
- Modelat (tècnica de la cera perduda, es desenvolupa del Renaixement)
MATERIALS CLÀSSICS
Pedra, fusta, ossos,...
MATERIALS MODERNS
Vidre, gel,...
Les obres poden estar fetes de:
- Fang
- Fusta
- Pedra
- Metall
Cariàtides, Atlants (comentar una obra escultòrica)
Caracterització de l'obra:
a) Segons la seva forma
- EXEMPTA, es pot veure per davant i radere i pot ser Dreta (colocat de peu) o Sedant (asseguda).
- TORS, figura retratada de mig pit cap amunt.
- BUST, coll cap amunt.
- GRUP, més d'una figura.
b) En relleu (unida a la paret, no li podem fer la volta)
- RELLEU NEGATIU, escavar i donar forma (figures enfonsades).
- ALT RELLEU, sobresurt més de la meitat.
- BAIX RELLEU, no sobresurt ni la meitat.
La composició d'una obra quan està proporcionada, es nota perquè hi ha elements que destaquen més que altres.
Cànon POLIDET: 7 vegades el cap.
Cànon LÍSIP: 7,5 vegades el cap.
Hieratisme: línies rectes.
Dinamisme: línies corbes.
La textura és un altre factor que hem de tenir en compte perquè encara que no es pugui, les estatues s'han fet també perquè les podem tocar.
lunes, 10 de octubre de 2011
Anàlisi de dos obres arquitectòniques.
LA CATEDRAL DE BURGOS
1. Documentació general
Nom de l'edifici: Santa Iglesia Basílica Catedral Metropolitana de Santa María de Burgos.
Què s'hi veu? Una gran catedral gòtica.
Quan es va fer? Cronologia Al voltant del 1230.
On es troba o es trobava? A Burgos.
Qui en va ser l'arquitecte? Gil de Siloé
2. L'anàlisi formal
Com és l'edifici? És un edifici gran i gòtic i amb una decoració espanyola.
Aspectes diversos
Materials utilitzats: Pedra.
Tractament del mur: Format per arcs.
Sistema constructiu: Els grecs van idear un sistema constructiu més eficient amb contraforts i arbotants.
Espai interior
Distribució bàsica de l'espai: Hi havia la cruïlla del creurer, el Cor, el retaule del mestre Autel, el deambulatori, la capella del condestable, l'escala de la coroneria i les capelles laterals.
Com era la il·luminació? D'on procedeix? Té una il·luminació molt completa ja que procedeix de la nau central que s'il·lumina empleant 37 projectors per lámparas halogenuros metàlics de 35W i amb quatre encesos repartits en il·luminació directa, indirecta i a la mitat de la nau.
Ornamentacions? La seva ornamentació és Barroca.
Espai exterior
Descriu-hi les ornamentacions: És preciosa l'ornamentació vegetal de les seves arcuacions, dels seus capitells i de les arquivoltes dels arcs cecs dels seus mur i, sobretot, la decoració historiada dels seus quatre pilars angulars.
Què caracteritza l'estil? L'estil de la catedral és el gòtic, encara que posseeix, al seu interior, diversos elements decoratius renaixentistes i barrocs.
Quines diferencies i semblançes presenta aquest edifici respecte als altres?
3. Interpretació
Quin tipus d'edifici és? És una catedral gòtica.
Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix? Es va constuir amb la finalitat que fos un temple catòlic dedicat a la Verge Maria.
Quin imaginari reflecteix? Ideològic i religiós.
A qui s'adreçava l'edifici? A la verge Maria.
Els símbols, guarden relació amb alguna ideologia? Amb la religió cristiana.
4. Conclusions
El resultat d’aquesta catedral gòtica va ser poisitiu perquè amb tots els seus elements constructius i decoratius va donar el resultat a una catedral gran i bonica on moltes persones, a hores d’ara poden anar a apreciar el seu valor.
LA CATEDRAL DE BARCELONA
1. Documentació general
Nom de l'edifici: Catedral de Santa Eulàlia.
Què s'hi veu? Una bonica i gran catedral situada a Barcelona.
Quan es va fer? Cronologia. Es va començar a fer el segle XII i la van acabar el segle XV
On es troba o es trobava? A Barcelona.
Qui en va ser l'arquitecte? Jaume Fabra, Bertran Riquer, Bernat Roca, Arnau Bargués, Jaume Solà, Bartolomeu Gual i Andreu Escuder.
2. L'anàlisi formal
Com és l'edifici? És un edifici gòtic àmpli i decoratiu.
Aspectes diversos
Materials utilitzats: Carreus de pedra.
Espai interior
Distribució bàsica de l'espai: Les mides de la catedral són de 90 metre de longitud per 40 metres d’ample i el jardí del claustre es de 25 metres de costat per 6 més d’amplada de cada galeria de les quatre que l’envolten.
Com era la il·luminació? D'on procedeix? Els vitralls queden molt lluny del centre i l’arribada de la llum queda obstaculitzada pels contraforts i els arcs que sostenen les voltes entre els contraforts.
Espai exterior
Què caracteritza l'estil? El caracteritza la poca llum, els arcs, els contraforts,...
Quines diferencies i semblançes presenta aquest edifici respecte als altres? Que aquest és de l’estil gòtic, que es fan servir arcs, que hi ha diferents portes i cadascuna amb un nom diferent.
3. Interpretació
Quin tipus d'edifici és? Una catedral gòtica.
Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix? És va construir amb la finalitat de dedicar una catedral a la Santa Creu, la seva advocació principal.
Qui encarregà l'obra? Ningú en especial.
A qui s'adreçava l'edifici? A la Santa Creu.
4. Conclusions
La catedral de Barcelona comparada amb la de Burgos, és més petita però no per això ha d'estar valorada en menys valor, al contrari, perquè és una de les millors catedrals que hi ha a Catalunya.
1. Documentació general
Nom de l'edifici: Santa Iglesia Basílica Catedral Metropolitana de Santa María de Burgos.
Què s'hi veu? Una gran catedral gòtica.
Quan es va fer? Cronologia Al voltant del 1230.
On es troba o es trobava? A Burgos.
Qui en va ser l'arquitecte? Gil de Siloé
2. L'anàlisi formal
Com és l'edifici? És un edifici gran i gòtic i amb una decoració espanyola.
Aspectes diversos
Materials utilitzats: Pedra.
Tractament del mur: Format per arcs.
Sistema constructiu: Els grecs van idear un sistema constructiu més eficient amb contraforts i arbotants.
Espai interior
Distribució bàsica de l'espai: Hi havia la cruïlla del creurer, el Cor, el retaule del mestre Autel, el deambulatori, la capella del condestable, l'escala de la coroneria i les capelles laterals.
Com era la il·luminació? D'on procedeix? Té una il·luminació molt completa ja que procedeix de la nau central que s'il·lumina empleant 37 projectors per lámparas halogenuros metàlics de 35W i amb quatre encesos repartits en il·luminació directa, indirecta i a la mitat de la nau.
Ornamentacions? La seva ornamentació és Barroca.
Espai exterior
Descriu-hi les ornamentacions: És preciosa l'ornamentació vegetal de les seves arcuacions, dels seus capitells i de les arquivoltes dels arcs cecs dels seus mur i, sobretot, la decoració historiada dels seus quatre pilars angulars.
Què caracteritza l'estil? L'estil de la catedral és el gòtic, encara que posseeix, al seu interior, diversos elements decoratius renaixentistes i barrocs.
Quines diferencies i semblançes presenta aquest edifici respecte als altres?
3. Interpretació
Quin tipus d'edifici és? És una catedral gòtica.
Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix? Es va constuir amb la finalitat que fos un temple catòlic dedicat a la Verge Maria.
Quin imaginari reflecteix? Ideològic i religiós.
A qui s'adreçava l'edifici? A la verge Maria.
Els símbols, guarden relació amb alguna ideologia? Amb la religió cristiana.
4. Conclusions
El resultat d’aquesta catedral gòtica va ser poisitiu perquè amb tots els seus elements constructius i decoratius va donar el resultat a una catedral gran i bonica on moltes persones, a hores d’ara poden anar a apreciar el seu valor.
LA CATEDRAL DE BARCELONA
1. Documentació general
Nom de l'edifici: Catedral de Santa Eulàlia.
Què s'hi veu? Una bonica i gran catedral situada a Barcelona.
Quan es va fer? Cronologia. Es va començar a fer el segle XII i la van acabar el segle XV
On es troba o es trobava? A Barcelona.
Qui en va ser l'arquitecte? Jaume Fabra, Bertran Riquer, Bernat Roca, Arnau Bargués, Jaume Solà, Bartolomeu Gual i Andreu Escuder.
2. L'anàlisi formal
Com és l'edifici? És un edifici gòtic àmpli i decoratiu.
Aspectes diversos
Materials utilitzats: Carreus de pedra.
Espai interior
Distribució bàsica de l'espai: Les mides de la catedral són de 90 metre de longitud per 40 metres d’ample i el jardí del claustre es de 25 metres de costat per 6 més d’amplada de cada galeria de les quatre que l’envolten.
Com era la il·luminació? D'on procedeix? Els vitralls queden molt lluny del centre i l’arribada de la llum queda obstaculitzada pels contraforts i els arcs que sostenen les voltes entre els contraforts.
Espai exterior
Què caracteritza l'estil? El caracteritza la poca llum, els arcs, els contraforts,...
Quines diferencies i semblançes presenta aquest edifici respecte als altres? Que aquest és de l’estil gòtic, que es fan servir arcs, que hi ha diferents portes i cadascuna amb un nom diferent.
3. Interpretació
Quin tipus d'edifici és? Una catedral gòtica.
Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix? És va construir amb la finalitat de dedicar una catedral a la Santa Creu, la seva advocació principal.
Qui encarregà l'obra? Ningú en especial.
A qui s'adreçava l'edifici? A la Santa Creu.
4. Conclusions
La catedral de Barcelona comparada amb la de Burgos, és més petita però no per això ha d'estar valorada en menys valor, al contrari, perquè és una de les millors catedrals que hi ha a Catalunya.
domingo, 25 de septiembre de 2011
L'Arquitectura és l'Art de crear espais, exteriors o interiors, coberts o descoberts.
1. MATERIALS
Les construccions es fan amb diferents materials que s'utilitzen de diferents maneres, segons si l'edifici és antic o modern.
Els materials són elements sòlids i resistents capaços de suportar pesos.
Poden haver diferents tipus de materials
- Fusta
- Pedra
- Maó
- Ferro
- Plàstic
Mur de pedra d'un temple romànic.
2. SISTEMES CONSTRUCTIUS
El pes dels materials es descarrega cap a baix, segons els criteris que varien en funció del tipus de coberta.
La coberta és un element que protegeix l'edifici de l'exterior que es tracata d'una estructura de voltes, que al seu punt central fa portar el seu pes pels quatre grans pilars que formen la creu.
Catedral d'Amiens (França).
Hi ha dues formes de dur el pes als fonaments que reposen el terreny on s'absorbeix la càrrega.
- Amb bigues, que suporten una part de l'edifici
- Amb arcs, que fan una xarxa i porten el pes cap abaix
3. TIPUS D'EDIFICIS
Els edificis es projecten per diferents usos.
Sempre hi ha uns elements que tots els edificis han de tenir
- Portes
- Finestres
- Llocs de pas
...
Aquests elements es projecten buscant una bona proporció.
Un dels elements de la secció àuria o cànon, és la generacio d'un rectangle a partir d'un quadrat.
Un cànon, és un sistema de proporció que té en compte la relació de cada part d'una cosa amb el seu conjunt.
Aquesta façana, sembla com si l'arquitecte Rafael Masó, hagués tingut en compte els seus elements per projectar-la, segons la secció àuria.
4. ESPAI
Els els edificis tenen l'espai, que és un exterior que tanca el volum. Creant un fora i un interior, que fa un dins.
Aquest edifici, és el Pantheó d'Agrippa. I és un temple de l'època romana, tallat com si fós un meló i així, es pot veure els dos espais, interior i exterior.
5. PER QUÈ ES CONSTRUEIXEN ELS EDIFICIS?
Hi ha un client que té necessitat d'un espai per construir-lo. I aquest, busca un arquitecte que l'ajudi a pensar, dir, dibuixar, calcular el cost,.. i costruir. Per això va sorgir la idea de l'edifici.
L'objectiu de l'arquitecte, amb col.laboració de paletes, fusters, pintors,... dirigeix la construcció.
6. SÍMBOLS
Hi ha diferents símbols o elements que donen sentit a un edifici.
Els símbols poden determinar la forma d'una obra, com per exemple en un temple cristià.
Aquest temple és un edifici simbòlic perquè contrasta la llum i la foscor, que representa la vida i la mort.
7. REGISTRES
Per que els constructors tinguin una idea clara del que han de fer, fem serfir els plànols, que són expressions visuals molt exactes de les diferents parts d'una construcció
La prespectiva serveix per tenir una idea general de l'aspecte d'un edifici.
Hi ha diferents tipus de plànols
- Planta
- Alçat
- Secció
Les construccions es fan amb diferents materials que s'utilitzen de diferents maneres, segons si l'edifici és antic o modern.
Els materials són elements sòlids i resistents capaços de suportar pesos.
Poden haver diferents tipus de materials
- Fusta
- Pedra
- Maó
- Ferro
- Plàstic
Mur de pedra d'un temple romànic.
2. SISTEMES CONSTRUCTIUS
El pes dels materials es descarrega cap a baix, segons els criteris que varien en funció del tipus de coberta.
La coberta és un element que protegeix l'edifici de l'exterior que es tracata d'una estructura de voltes, que al seu punt central fa portar el seu pes pels quatre grans pilars que formen la creu.
Catedral d'Amiens (França).
Hi ha dues formes de dur el pes als fonaments que reposen el terreny on s'absorbeix la càrrega.
- Amb bigues, que suporten una part de l'edifici
- Amb arcs, que fan una xarxa i porten el pes cap abaix
3. TIPUS D'EDIFICIS
Els edificis es projecten per diferents usos.
Sempre hi ha uns elements que tots els edificis han de tenir
- Portes
- Finestres
- Llocs de pas
...
Aquests elements es projecten buscant una bona proporció.
Un dels elements de la secció àuria o cànon, és la generacio d'un rectangle a partir d'un quadrat.
Un cànon, és un sistema de proporció que té en compte la relació de cada part d'una cosa amb el seu conjunt.
Aquesta façana, sembla com si l'arquitecte Rafael Masó, hagués tingut en compte els seus elements per projectar-la, segons la secció àuria.
4. ESPAI
Els els edificis tenen l'espai, que és un exterior que tanca el volum. Creant un fora i un interior, que fa un dins.
Aquest edifici, és el Pantheó d'Agrippa. I és un temple de l'època romana, tallat com si fós un meló i així, es pot veure els dos espais, interior i exterior.
5. PER QUÈ ES CONSTRUEIXEN ELS EDIFICIS?
Hi ha un client que té necessitat d'un espai per construir-lo. I aquest, busca un arquitecte que l'ajudi a pensar, dir, dibuixar, calcular el cost,.. i costruir. Per això va sorgir la idea de l'edifici.
L'objectiu de l'arquitecte, amb col.laboració de paletes, fusters, pintors,... dirigeix la construcció.
6. SÍMBOLS
Hi ha diferents símbols o elements que donen sentit a un edifici.
Els símbols poden determinar la forma d'una obra, com per exemple en un temple cristià.
Aquest temple és un edifici simbòlic perquè contrasta la llum i la foscor, que representa la vida i la mort.
7. REGISTRES
Per que els constructors tinguin una idea clara del que han de fer, fem serfir els plànols, que són expressions visuals molt exactes de les diferents parts d'una construcció
La prespectiva serveix per tenir una idea general de l'aspecte d'un edifici.
Hi ha diferents tipus de plànols
- Planta
- Alçat
- Secció
martes, 20 de septiembre de 2011
Què és l'art? Una primera aproximació.
1. ART I CREACIÓ ARTÍSTICA
L'art és inherent al ésser humà.
- Desde nens
- Desde les primeres cultures
Art com a comunicació del llenguatje artístic.
- Transmet idees i sentiments
- Necessari conèixe'l per interpretar-lo
L'autor com a creador
- Responent criteris de la civilització
- Reproduint imatges de la realitat física
- Imitant la realitat
- Expresant idees o sentiments
- Buscant altres possibilitats (Abstracció)
2. L'OBRA ARTÍSTICA I L'ESTIL
Hi ha diferents característiques comunes que es repeteixen en una determinada època:
- Lestil i l'evolució de les formes
- Fases de l'evolució artística:
- Ariaca, part poc treballat (home primitiu)
- Clássica, art definit
- Manienista, art pervertit (part comercial)
- Barroca, clàssic, però tampoc acaba de funcionar
- Neo, nova manera d'entendre l'art
- Causes dels cambis d'estils
- Innovacions tècniques
- Cambis econòmics
- Cambis ideológics
- Cambis realigiosos
- Cambis socials
- Cambis polítics
3. FUNCIÓ DE L'ART
Pintura i Escultura.
- Funció magico-religiosa
Funció antiga, primeres manifestacions artístiques (a les coves prehistòriques)
- Funció conmmemorativa
Per anunciar algo en un lloc públic
- Funció estètica
Per decorar, funció més privada, els romans eren experts (emperador romà)
- Funció política
Pintar quadres de la revolució per la publicitat
- Funció educativa
On la gent no sap llegir i escriure a l'edat mitjana (romànics)
4. VALORACIÓ DE L'OBRA D'ART
El formalisme, s'imposa a finals del segle XIX, i es defensa a l'art com a forma, enfront de les tendències idealistes que entenien l'obra d'art com una experiència sentimental.
L'anàlisi de cada obra d'art consta de tres nivells
- Identificar el representant
- Identificar el tema
- Identificar el significat
L'Estructuralisme, també te un paper important en la interpretació de l'obra d'art.
Trasllada al llenguatge de l'art el mateix anàlisi que s'aplica en qualsevol tipus de llenguatge cominucatiu.
Moltes altres corrents historiogràfiques com aquestes, han realitzat diferents aportacions que han fet enriquir l'anàlisi de l'obra d'art.
L'art és inherent al ésser humà.
- Desde nens
- Desde les primeres cultures
Art com a comunicació del llenguatje artístic.
- Transmet idees i sentiments
- Necessari conèixe'l per interpretar-lo
L'autor com a creador
- Responent criteris de la civilització
- Reproduint imatges de la realitat física
- Imitant la realitat
- Expresant idees o sentiments
- Buscant altres possibilitats (Abstracció)
2. L'OBRA ARTÍSTICA I L'ESTIL
Hi ha diferents característiques comunes que es repeteixen en una determinada època:
- Lestil i l'evolució de les formes
- Fases de l'evolució artística:
- Ariaca, part poc treballat (home primitiu)
- Clássica, art definit
- Manienista, art pervertit (part comercial)
- Barroca, clàssic, però tampoc acaba de funcionar
- Neo, nova manera d'entendre l'art
- Causes dels cambis d'estils
- Innovacions tècniques
- Cambis econòmics
- Cambis ideológics
- Cambis realigiosos
- Cambis socials
- Cambis polítics
3. FUNCIÓ DE L'ART
Pintura i Escultura.
- Funció magico-religiosa
Funció antiga, primeres manifestacions artístiques (a les coves prehistòriques)
- Funció conmmemorativa
Per anunciar algo en un lloc públic
- Funció estètica
Per decorar, funció més privada, els romans eren experts (emperador romà)
- Funció política
Pintar quadres de la revolució per la publicitat
- Funció educativa
On la gent no sap llegir i escriure a l'edat mitjana (romànics)
4. VALORACIÓ DE L'OBRA D'ART
El formalisme, s'imposa a finals del segle XIX, i es defensa a l'art com a forma, enfront de les tendències idealistes que entenien l'obra d'art com una experiència sentimental.
L'anàlisi de cada obra d'art consta de tres nivells
- Identificar el representant
- Identificar el tema
- Identificar el significat
L'Estructuralisme, també te un paper important en la interpretació de l'obra d'art.
Trasllada al llenguatge de l'art el mateix anàlisi que s'aplica en qualsevol tipus de llenguatge cominucatiu.
Moltes altres corrents historiogràfiques com aquestes, han realitzat diferents aportacions que han fet enriquir l'anàlisi de l'obra d'art.
Qui és l'artista?
L'artista és la persona que realitza o produeix obres d'art.
Persona que es dedica a algun art o realitza obres d’art.
Persona que actua davant el públic en un espectacle teatral, musical o cinematogràfic.
Una persona capaç de percebre i transmetre una infinitat d'emocions de commoure o d'inquietar.
Tota persona que cregui o que participa per la seva interpretació en la creació o la recreació d'obres d'art i que considera la seva creació artística com un element essencial de la seva vida.
Un artista és una persona que exerceix les arts i produeix obres artístiques. La definició del terme, per tant, estarà associada a allò que s'entén per art.
Se l'anomena artista a qui sap fer de tot ... o simplement alguna cosa molt bé, encara que no sigui art.
Per a mi, l'artista és una persona que es dedica a fer art o simplement participa per la seva interpretació en la creació d'obres d'art. Tant siguin artístiques, com teatrals o cinematogràfiques.
Persona que es dedica a algun art o realitza obres d’art.
Persona que actua davant el públic en un espectacle teatral, musical o cinematogràfic.
Una persona capaç de percebre i transmetre una infinitat d'emocions de commoure o d'inquietar.
Tota persona que cregui o que participa per la seva interpretació en la creació o la recreació d'obres d'art i que considera la seva creació artística com un element essencial de la seva vida.
Un artista és una persona que exerceix les arts i produeix obres artístiques. La definició del terme, per tant, estarà associada a allò que s'entén per art.
Se l'anomena artista a qui sap fer de tot ... o simplement alguna cosa molt bé, encara que no sigui art.
Per a mi, l'artista és una persona que es dedica a fer art o simplement participa per la seva interpretació en la creació d'obres d'art. Tant siguin artístiques, com teatrals o cinematogràfiques.
martes, 13 de septiembre de 2011
Què és l'art?
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions.
En la nostra forma de vida, l'art és una institució. És a dir, que hi ha facultats i escoles d'art, exposicions, museus, historiadors de l'art. D'alguna manera es pot dir que l'art és com un ésser viu, i que té per tant la seva pròpia ecologia.
L'art és la projecció plàstica del pensament humà.
L'art és l'activitat per la qual les experiències del món sensible percebudes per l'artista segons les modalitats del pla estètic s'incorporen a una matèria i són cridades a constituir-se en el pla artístic.
L'art és una habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l'estudi, l'experiència, l'abnegació.
L'art és una activitat creativa de l'ésser humà que consisteix a transformar i combinar materials, imatges, sons, etc., Per transmetre una idea o un sentiment i produir un efecte estètic.
Per a mi, l'art és una forma de vida que et permet expressar sentiments a través d'emocions i alhora treure'n creativitat.
En la nostra forma de vida, l'art és una institució. És a dir, que hi ha facultats i escoles d'art, exposicions, museus, historiadors de l'art. D'alguna manera es pot dir que l'art és com un ésser viu, i que té per tant la seva pròpia ecologia.
L'art és la projecció plàstica del pensament humà.
L'art és l'activitat per la qual les experiències del món sensible percebudes per l'artista segons les modalitats del pla estètic s'incorporen a una matèria i són cridades a constituir-se en el pla artístic.
L'art és una habilitat, destresa, a fer certes coses adquirida amb l'estudi, l'experiència, l'abnegació.
L'art és una activitat creativa de l'ésser humà que consisteix a transformar i combinar materials, imatges, sons, etc., Per transmetre una idea o un sentiment i produir un efecte estètic.
Per a mi, l'art és una forma de vida que et permet expressar sentiments a través d'emocions i alhora treure'n creativitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)