viernes, 28 de octubre de 2011

LA PREHISTÒRIA

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica’n la funció:
El menhir. És un monument prehistòric, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.





2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
  • L'Homo erectus descobreix el foc. → 30000
  • Apareixen les primeres manifestacions artístiques. → Paleolític
  • L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil. → Neolític
  • Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica. → Edat dels Metalls


3. Fes un informe sobre aquesta imatge:

Aquesta imatge s’anomena Venus de Willendorf.
S’observen dos figuretes petites nues que representen el cos femení d’aquella època.
Fa 11,1 cm d'alçada i va ser descoberta en un jaciment paleolític proper a Willendorf
És una de les Venus més coneguda i destaca el volum dels pits i les natges.
La Venus no és un retrat realista sinó una idealització de la figura femenina. La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats, suggerint una forta connexió amb la fertilitat. Els braços, molt fràgils i gairebé imperceptibles, es dobleguen sobre els pits, no té una cara visible i el cap està cobert pel que podrien ser trenes, ulls o un tipus de pentinat.
Es coneix molt poca cosa del seu origen o del seu significat cultural.



4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures?A les parets i sostres de les coves del Paleolític.

A quin tipus de pintura rupestre corresponen? Hi ha dos tipus, les de l'àrea Francocantàbrica i les de l'àrea del Litoral Mediterrani de la Península Ibèric.
Aquesta imagte correspon al de l’àrea del Litoral Mediterrani.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:

Aquesta imatge és de l’àrea del Litoral Mediterrani de la Península ja que representa escenes de cacera que inclou la figura humana. També, les figures són esquemàtiques, simples i d’un mateix color.
Aquestes pintures estan dibuixats animals com, cérvols, mamuts, cavalls, toros,... amb la finalitat de afavorir i representar escenes de cacera.


martes, 18 de octubre de 2011

Anàlisi de dues pintures.

1) Pintura Renaixentista.


Aquesta pintura s'anomena “l’Anunciació”.
Es veuen dues dones resant.
Es va fer entre el 1426 i va ser creat per Fra Angelico.
Té un context religiós ja que tracta de Déu.
Acutalment es troba al museu del Prado.
La pintura és minuciosa en els detalls i en les qualitats dels objectes, de la natura i els personatges representats.
La tècnica amb que està pintada és a l'oli sobre una taula.
Fra Angelico uneix el seu estil, el gòtic tardà italià amb el nou llenguatge renaixentista.
La pintura està il•luminada i utilitza colors clars per pintar i denominar les línies rectes (no hi ha gaire moviment). I té una composició fixe.
Les figures no expressen moviment, sinó repòs i comunica una sensació de dinamisme i seguretat.
L’Estil d’aquesta pintura és renaixentista amb alguns principis gòtics.
La finalitat és reproduir l’escena de l’Anunciació de Maria i generalment s’adreça a la gent religiosa o que li agrada gaudir de l’art.



2) Pintura Neoclàssica.


Aquesta pintura s'anomena “Juramento de los Horacios
És una pintura creada per Jacques-Louis David i es va realitzar al 1784.
El quadre té unes dimensions de 330 x 425cm i actualment està al museu de Louvre.
Compleix un context polític ja que es representa la mort de Marat.
La Composició en l'espai és simple ja que tot està disposat en un ordre i simetria absolut.
La tècnica utilitzada és pitura a l'oli.
La llum és real i natural. I entra obliquament per la part frontal esquerra projectant ombres sobre el sòl i provocant uns contrastos de clarobscur en els ropatges i en l’estança.
Les línies dominants són les rectes (simbolitzen fermesa, rectitud...) per les figures masculines i les corbes per les femenines (simbolitzen la sinuositat dels sentiments...)
Es considera una pintura neoclàssica i representa el salut romà, amb el braç estès i la palma de la mà mirant cap a baix.
Té una perspectiva extrema patriòtica.
Aquesta obra va ser encarregada per el mateix rei de França abans de la Revolució francesa.
Transmet sensació de força, seguretat i estabilitat. I és figurativa.

TÈCNIQUES PICTÒRIQUES

La pintura mural
La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.

El fresc és constituït a partir de diverses capes.




Pintura al cavallet
Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.




Pintura al tremp
S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.
El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però avans, s'hade preparar amb la imprima.




Pintura a l'oli
Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.



La acuarel·la són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del pasiatge.

Power point dels diferents tipus de pintura.

lunes, 17 de octubre de 2011

Anàlisi de dos escultures clàssiques.

Pietat rondanini

En aquesta imatge s'hi veu una escultura anomenada Pietat rondanini.
És una escultura formada per dos cossos humans nus.
Es va fer a l'Agost de 1561.
L'autor és Miquel Àngel.
Es trobava al castell Sforzesco de Milà.
L'estàtua és un cos de Crist amb una altre figura damunt, juntes, esbossades, sentades i sense acabar.
El material utilitzat és la pedra i la tècnica escultòrica és la talla o cisellat.
Medeix 1,95m d'alt.
És una figura exempta que expressa repòs. El grup està sense acabar i el treball va ser realitzat en diverses etapes perquè té parts completament acabades i d'altres parts encara s'han d'elaborar, com el rostre de la Verge.
L'estil és el Renaixement.
Des d'un punt ideològic, l'escultura s'ha relacionat amb el moment de la cultura reformista que envolta Vittoria Colonna i en el qual participava l'escultor.
És de tema religiós i no es sap quina va ser la finalitat de per què es va fer. Només es sap que va ser trobada al estudi de Miquel Àngel després de la seva mort.
Comunica sensació de dinamisme i inestabilitat.



Lacoocont i els sueus fills


En aquesta imatge hi observem una escultura anomenada Laoocont i els seus fills.
És una escultura gran i impactant.
Representa la mort del sacerdot troià Laocoont, castigat pels déus a ser estrangulat per serps marines junt amb els seus dos fills.
Es va trobar el 14 de gener de 1508, a la Domus Aurea de Neró a Roma.
Va ser construïda per Agesandre ,Polidor i Atenodor de Rodes.
L’estàtua és una composició d’una figura piramidal.
Està construïda amb marbre blanc.
Mesura 242cm d'alçada.
Els artistes del Renaixement, com Miquel Àngel, es mostra com van realitzar diversos posats del grup del Laocoont, i també es veu la influència a la petxina de la volta de la capella Sixtina, que representa La serp de bronze.
Aquesta obra és de simbolisme religiós.
Als mites grecs es relata que durant el setge de Troia, dues serps són enviades per Atenea o per Apol·lo i ataquen el sacerdot troià d'Apol·lo, anomenat Laocoont, i als seus dos fills.
És una escultura de moviment real que presenta dos corrents principals de l’art hel•lenístic: l’acadèmic i el barroc i representa una part de culpabilitat i de drama.
Comunica sensació de força, seguretat i estabilitat.

Comentar videos de tèncniques escultòriques.

1) TALLA EN FUSTA
Primer es pinta a llapis sobre un paper.
Després es calca sobre una fusta i quan s'aixeca el paper queda tota la figura gravada i ja pots començar a tallarla.
A continuació vas donant-li formes i acabant-la amb l'ajuda de diferents eines.


2) TALLA EN PEDRA
En aquesta talla, el procediment és més llarg i reflexiu.
Triga més temps que en la talla de fusta perquè aquest material és sòlid i resistent i adquereix una forma determinada.


3) MODELATGE
És un procediment escultòric que consisteix en treballar un material moldejable com l'argila.
La peça en fresc es pot utilitzar per un motlle.
I si es seca la peça, s'anomena terracota.
És posible improvitzar sense partir d'un dibuix previ.
Hi ha diverses classes d'argila de diferentes textures i colors.
S'utilitza bàsicament les mans i els dits per moldejar.
També hi ha materials com paletes, blocs, rodillos, moldejadors lisos, alambres tensos per tallar, ganivets, etc.
Un caballet giratori permet mirar la figura amb facilitat i amb diferents punts de vista.
Quan s'utilitza molt de fang per una obra gran es posa un suport interior.
L'esquelet principal és un filferro gruixut.
El fang s'agrega i es resta per definir els rasgos de la peça utilitzant els diferens instruments de modelat.
Convé matenir el fang fresc amb aigua.
El resultat final pot adquirir el aspecte que es vulgui:
- LLis o texturitzat
- Regular o irregular
Quan s'acaba, l'obra és firmada per l'autor com a prova d'aceptació i confirmació.
Els relleus s'utilitzen sobre un plà que queda sense modelar.
El procés és similar al de una figura exempta.
El tractament de les textures i la calitat de la superfície, és fuit del treball i la experimentació.


4) TÈCNIQUES DE FOSA: EL BRONZE
El bronze és l'aleació més antigua que coneix la humanitat i és ideal per fer obres d'art perquè quan es fon,arriba a totes les grietes dels motlles.
A l'any 3.500 a.C els humans van descubrir com fondre metall (edat de bronze).
El bronze tambe és un element molt popular a l'art modern.

Procediment
- Els escultors primer fan una rèplica en fusta escaiola o argila, li apliquen un lubricant i goma de silicona. Unas 6 h després la goma sendureix i la rèplica lubricada es desprèn fàcilment deixant un motlle de goma molt detallat.
- A continuació, es fica cera calenta al motlle.
La cera es refreda en 15 min i deixa una rèplica exacte de la figura.
- Després s'incerta un bebedor (canal on la cera fundida arriba al motlle).
- Es summergeix la rèplica de cera en un material de ceramica i a continuació se li aplica un material per reforçar la ceràmica.
- En 10 minuts es fica en vapor calent de la màquina i la cera es desfà i deixa un motlle de ceràmica dur.
Aquest motlle passa a una mufla de 850ºC.
- 2 hores després, surt i és el motlle acabat on es fundira el bronze.
- Després es calenta el bornze a 1140ºC i es fica al motlle i tarda uns minuts a solidificarse.
- Més tard, es trenca el motlle de ceràmica i queda a la vista l'estatua de bronze.
- L'estatua es neteja amb un xorro de sorra per eliminar els residus de ceràmica i es tanca el bebedor.
- Al final es poleix la estatua amb una polidora i es pulveritza amb una capa d'àcid, que li dona resplendor i color.
- Per últim, una mà de cera dona brillo a l'estatua.

Power point dels diferents tipus d'escultura.

martes, 11 de octubre de 2011

LES OBRES ESCULTÒRIQUES

Talla o cisellat
- Modelat (tècnica de la cera perduda, es desenvolupa del Renaixement)


MATERIALS CLÀSSICS
Pedra, fusta, ossos,...


MATERIALS MODERNS
Vidre, gel,...
 Les obres poden estar fetes de:
- Fang
- Fusta
- Pedra
- Metall


Cariàtides, Atlants (comentar una obra escultòrica)
Caracterització de l'obra:


a) Segons la seva forma


- EXEMPTA, es pot veure per davant i radere i pot ser Dreta (colocat de peu) o Sedant (asseguda).
- TORS, figura retratada de mig pit cap amunt.
- BUST, coll cap amunt.
- GRUP, més d'una figura.


b) En relleu (unida a la paret, no li podem fer la volta)


- RELLEU NEGATIU, escavar i donar forma (figures enfonsades).
- ALT RELLEU, sobresurt més de la meitat.
- BAIX RELLEU, no sobresurt ni la meitat.


La composició d'una obra quan està proporcionada, es nota perquè hi ha elements que destaquen més que altres.


Cànon POLIDET: 7 vegades el cap.
Cànon LÍSIP: 7,5 vegades el cap.




Hieratisme: línies rectes.
Dinamisme: línies corbes.


La textura és un altre factor que hem de tenir en compte perquè encara que no es pugui, les estatues s'han fet també perquè les podem tocar.

lunes, 10 de octubre de 2011

Anàlisi de dos obres arquitectòniques.

LA CATEDRAL DE BURGOS



1. Documentació general

Nom de l'edifici: Santa Iglesia Basílica Catedral Metropolitana de Santa María de Burgos.
Què s'hi veu? Una gran catedral gòtica.
Quan es va fer? Cronologia Al voltant del 1230.
On es troba o es trobava? A Burgos.
Qui en va ser l'arquitecte? Gil de Siloé


2. L'anàlisi formal

Com és l'edifici? És un edifici gran i gòtic i amb una decoració espanyola.

Aspectes diversos
Materials utilitzats: Pedra.
Tractament del mur: Format per arcs.
Sistema constructiu: Els grecs van idear un sistema constructiu més eficient amb contraforts i arbotants.

Espai interior
Distribució bàsica de l'espai: Hi havia la cruïlla del creurer, el Cor, el retaule del mestre Autel, el deambulatori, la capella del condestable, l'escala de la coroneria i les capelles laterals.

Com era la il·luminació? D'on procedeix?  Té una il·luminació molt completa ja que procedeix de la nau central que s'il·lumina empleant 37 projectors per lámparas halogenuros metàlics de 35W i amb quatre encesos repartits en il·luminació directa, indirecta i a la mitat de la nau.
Ornamentacions? La seva ornamentació és Barroca.

Espai exterior
Descriu-hi les ornamentacions: És preciosa l'ornamentació vegetal de les seves arcuacions, dels seus capitells i de les arquivoltes dels arcs cecs dels seus mur i, sobretot, la decoració historiada dels seus quatre pilars angulars.
Què caracteritza l'estil? L'estil de la catedral és el gòtic, encara que posseeix, al seu interior, diversos elements decoratius renaixentistes i barrocs.
Quines diferencies i semblançes presenta aquest edifici respecte als altres?


3. Interpretació

Quin tipus d'edifici és? És una catedral gòtica.
Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix? Es va constuir amb la finalitat que fos un temple catòlic dedicat a la Verge Maria.
Quin imaginari reflecteix? Ideològic i religiós.
A qui s'adreçava l'edifici? A la verge Maria.
Els símbols, guarden relació amb alguna ideologia? Amb la religió cristiana.


4. Conclusions
El resultat d’aquesta catedral gòtica va ser poisitiu perquè amb tots els seus elements constructius i decoratius va donar el resultat a una catedral gran i bonica on moltes persones, a hores d’ara poden anar a apreciar el seu valor.




LA CATEDRAL DE BARCELONA



1. Documentació general

Nom de l'edifici:  Catedral de Santa Eulàlia.
Què s'hi veu? Una bonica i gran catedral situada a Barcelona.
Quan es va fer? Cronologia. Es va començar a fer el segle XII i la van acabar el segle XV
On es troba o es trobava? A Barcelona.
Qui en va ser l'arquitecte?  Jaume Fabra, Bertran Riquer, Bernat Roca, Arnau Bargués, Jaume Solà, Bartolomeu Gual i Andreu Escuder.


2. L'anàlisi formal

Com és l'edifici? És un edifici gòtic àmpli i decoratiu.
Aspectes diversos
Materials utilitzats: Carreus de pedra.

Espai interior
Distribució bàsica de l'espai: Les mides de la catedral són de 90 metre de longitud per 40 metres d’ample i el jardí del claustre es de 25 metres de costat per 6 més d’amplada de cada galeria de les quatre que l’envolten.
Com era la il·luminació? D'on procedeix? Els vitralls queden molt lluny del centre i l’arribada de la llum queda obstaculitzada pels contraforts i els arcs que sostenen les voltes entre els contraforts.

Espai exterior
Què caracteritza l'estil? El caracteritza la poca llum, els arcs, els contraforts,...
Quines diferencies i semblançes presenta aquest edifici respecte als altres? Que aquest és de l’estil gòtic, que es fan servir arcs, que hi ha diferents portes i cadascuna amb un nom diferent.


3. Interpretació

Quin tipus d'edifici és? Una catedral gòtica.
Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?  És va construir amb la finalitat de dedicar una catedral a la Santa Creu, la seva advocació principal.
Qui encarregà l'obra? Ningú en especial.
A qui s'adreçava l'edifici? A la Santa Creu.


4. Conclusions

La catedral de Barcelona comparada amb la de Burgos, és més petita però no per això ha d'estar valorada en menys valor, al contrari, perquè és una de les millors catedrals que hi ha a Catalunya.